Narval Collections
Quan una dona parla, arrossega el discurs de tot de dones que hi viuen dins i que es prolonguen cap enrere generacionalment fins al principi dels temps […] La dona actual, esdevinguda rica hereva, atresora els clams pels sentiments no expressats, per les paraules no proferides a causa d’una condició femenina condemnada al mutisme.
Isabel Canet en Or y Vellut, 2007.
Un any més des de Gandia continuem amb aquesta activitat que és ja un referent quant a la visibilitat de dones professionals d’ara i d’adés. Aquest cicle està obert a tota la ciutadania, però voldríem incidir en la necessitat de les joves en tenir espills on mirar-se i planificar el seu futur, també en els … Leer más
Cicle de conferències per donar visibilitat a les dones en qualsevol àmbit professional. Continua Dones Sàvies recuperant aquelles que ens quedarem per conèixer el darrer curs i afegint nous àmbits professionals i socials com ara l’esport, la il·lustració o l’activisme polític. És molt ampli el panorama i l’excel·lència. A poc a poc anirem portant a … Leer más
Com en les falles, hem de plantar-nos al davant allò que cal canviar, que a vegades pel costum ni ens adonem, i renàixer de les cendres.
Aquest estiu es va presentar l’informe anual sobre educació de l’OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic). Les conclusions no són per a fer palmes, hi ha molts indicadors dolents com ara la baixa mobilitat intergeneracional, el fracàs escolar i el biaix per gènere a l’hora d’elegir carrera, que influeix també en expectatives laborals desfavorables … Leer más
Entrar al Paradís sense haver de morir, així em trobe en aquest temps que tan difícil em semblava quan el veia de lluny. No em volia casar així que em digueren orgullosa. Sort que els temps estan canviant i els pares consentiren casar abans a les meues germanes i van respectar el meu desig: “Ja trobaràs l’home que et faça reina” deia amb una rialleta mon pare. I com a reina em sento ara amb aquest llibre de Christine de Pizan a les mans en la claror fresca de la casa de la que soc senyora.
Si la «Santa» Inquisició no haguera prohibit els llibres de Maria de Zayas així com els va fer cremar tots a la foguera, ara pot ser ens sonaria el seu nom al costat de Lope de Vega, Calderón de la Barca (gran admirador d’ella) o Quevedo com una de les escriptores del Segle d’Or. De fet al seu temps era molt llegida i, a través de les protagonistes de les seues nove·les i de la seua pròpia vida, va alçar la bandera de la igualtat de la dona: «Perquè les ànimes no són homes ni dones. Quina raó hi ha perquè ells siguen savis i nosaltres no puguem ser-ho?»
Després de Beniarjó, Les dones d’Ausiàs March tornen a un altre dels seus pobles: Pedreguer. Allí recordem especialment a Joana Escorna, senyora de Pedreguer.
