María Zambrano 30 años después
19 marzo, 2021“El número treinta, tratándose de tiempo humano, debe ser uno de los que rigen el ritmo de las ocultaciones, de las reapariciones, de los silencios en que se sume la palabra que se pierde.»
Narval Collections
“El número treinta, tratándose de tiempo humano, debe ser uno de los que rigen el ritmo de las ocultaciones, de las reapariciones, de los silencios en que se sume la palabra que se pierde.»
Com en les falles, hem de plantar-nos al davant allò que cal canviar, que a vegades pel costum ni ens adonem, i renàixer de les cendres.
Escritos 2019- 1519 Lucrècia 500 anys Publicat en el Llibre de la Falla Corea 2019. Gandia (p 150-151) Llibre guanyador del Premi al millor Llibre de …
Escritos Tirant del fil de la memòria Presentació de Vertical, obra de Teresa Pascual, guanyadora del LVI Premi Ausiàs March de poesia de Gandia. 2019, …
Hablar de amor es también hablar de tragedia, que “el dado al amor ha de pasar por todo”. Por todo pasaron las mujeres del 27 a quienes recordamos en estas jornadas: Maruja Mallo, Concha Méndez, María Teresa León, Rosa Chacel, María Zambrano…
Com bé diu Maria Teresa León en les seues memòries, “la història de la democràcia està escrita en tinta blanca sobre paper blanc. És molt difícil de seguir.” Este és l’esperit d’estos breus escrits: seguir una línia de la història de la democràcia de la mà dels seus protagonistes.
Roma, 3 d’agost de 1955, Maria Zambrano li escriu a José Luis Cano: Mi buen amigo José Luis Cano: Gracias por haberme enviado la visita del Padre Alfons Roig. Cuando salió ayer de mi casa yo me quedé y [olía] la habitación con el aire de que había estado aquí un Santo. Renuncio a decirle cómo se me revolvieron las entrañas ¡Ay España nuestra! Que Dios se lo pague. Dígaselo Ud a él, pues yo no se lo dije. Soy tímida y torpe…
Tot passa…i alguna cosa queda.
Rosa Mascarell Dauder
No hem de defensar el que més som perquè no ens ho destruïsquen, per a no destruir-ho nosaltres mateixos amb la nostra fluixa inacció?
Introducción al Epistolario Alfons Roig- María Zambrano, 1955- 1985.
Institut Alfons el magnànim, col·lecció Debats 32. València 2017
El passat juliol, a la Universitat d’Estiu de Gandia, Joan B. Llinares va pronunciar la que seria la seua darrera llisó magistral, on ens va parlar de Jorge Semprún com a filòsof. Un dels grans misteris que han ocupat als filòsofs ha estat la mort, preparar-se per a ella ha estat considerat com un dels exercicis vitals més decisius. Semprún pensava que la felicitat és arribar a la mort amb la convicció que s’ha fet el que calia fer. En este cas Emilio Prados va morir ben infeliç.
Si continuas utilizando este sitio aceptas el uso de cookies. más información
Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.