Més llum/ Más luz

Més llum és un llibre de testimonis de dones que han patit violència pel fet de ser-ho. Un delicte que per desgràcia es repeteix al llarg del temps i de la geografia mundial i que va ser declarat pandèmic en el segle passat. Així i tot, sabent que “la violència contra la dona constitueix un obstacle per a l’assoliment de la igualtat, el desenvolupament i la pau; que constitueix una violació dels drets humans i les llibertats fonamentals”, segons l’ONU, seguim sense trobar i posar els mitjans adequats i efectius per a poder dir: “mai més”. Aquest llibre vol ser una eina que incidisca en la consecució d’aqueixa justícia necessària per a construir una humanitat lliure i respectuosa.

El dia 25N es va presentar davant una sala plena, no abarrotada perquè es va quedar gent al carrer sense poder entrar. Això significa que continua havent-hi sensibilitat sobre el tema, que la gent vol que això canvie i que s’estan demanant mesures per a atallar per fi la violència masclista. És una responsabilitat de les persones que ens governen, de les institucions que ens legislen, però també de cada persona. Tenim la possibilitat de dir NO davant els qui ens diuen ser els amos: “ací mane jo”, “si no compleixes el que ordene ja saps el que hi ha”, “jo soc el pare i es fa el que jo dic”, “m’obeeixes perquè eres la meua puta”… Les dones que ens conten la seua història van sentir frases com aquestes i es van deixar per por, per sentir-se soles, sense ajuda o per vergonya.
Ha sigut dur per al meu escoltar els seus testimoniatges, però des del primer instant em vaig adonar que els havia de donar veu. Dones, xiquets i xiquetes se senten indefensos davant l’abús de poder de pares o companys que se senten amb el dret d’exercir violència sobre ells. És el nostre deure ajudar a les víctimes perquè a vegades no veuen o no poden veure, no parlen o no poden parlar. Les fotografies de Annamaria Parejo que acompanyen el llibre ens posen davant els ulls aqueixa realitat. Són, al costat de les històries que il·lustren, una eina per a treballar a les aules o en centres de prevenció, en les consultes de psicologia o als hospitals. Això és el que vol ser el llibre: material de conscienciació i de treball. Per aquesta raó, cada capítol s’acompanya d’unes qüestions per a reflexionar i d’algun enllaç que visitar. Així mateix, al final s’adjunta un glossari de termes relacionats amb el tema i de telèfons on anomenar.

El pròleg del llibre és de Vicente Garrido, un dels professionals a Espanya que més ha treballat la figura del psicòpata integrat:
… no és un deure de les persones situades a l’avantguarda de la filosofia i de l’art mantindre a la societat en un continu procés de reflexió sobre els valors, i proposar noves vies d’anàlisis i d’expressió dels impulsos humans?
Aquesta pregunta de Garrido sobre la nostra responsabilitat des de la filosofia, va ser la que va acabar de decidir-me a escriure el llibre encarregat per la Regidora d’Igualtat i polítiques inclusives de l’Ajuntament de Gandia, Juana Navarro. Vaig haver de parar i respirar moltes vegades durant les entrevistes i l’escriptura, però l’agraïment de les dones que van col·laborar ha esborrat tota aquella angoixa. És important mirar, demanar ajuda, parlar, comunicar i agafar forces per a eixir. Hi ha més mans amigues del que ens imaginem des de la cova sense llum. Cal eixir a la llum per a alliberar-se i cal enfocar on està la causa del problema: en l’abús de poder.

Accés a la pàgina en Edicions 96: https://www.edicions96.com/autor/rosa-mascarell-dauder/

Veure article d’ Amparo Zacarés «Sacar a la luz» (Publicado originalmente en Levante)

Entrada en el Blog de AMMU  2022/12

Más luz es un libro de testimonios de mujeres que han sufrido violencia por el hecho de serlo. Un delito que por desgracia se repite a lo largo del tiempo y de la geografía mundial y que fue declarado pandémico en el siglo pasado. Aun así, sabiendo que “la violencia contra la mujer constituye un obstáculo para el logro de la igualdad, el desarrollo y la paz; que constituye una violación de los derechos humanos y las libertades fundamentales”, según la ONU, seguimos sin encontrar y poner los medios adecuados y efectivos para poder decir: “nunca más”. Este libro quiere ser una herramienta que incida en la consecución de esa justicia necesaria para construir una humanidad libre y respetuosa.

El día 25N se presentó ante una sala llena, no abarrotada porque se quedó gente en la calle sin poder entrar. Esto significa que sigue habiendo sensibilidad sobre el tema, que la gente quiere que esto cambie y que se están pidiendo medidas para atajar por fin la violencia machista. Es una responsabilidad de las personas que nos gobiernan, de las instituciones que nos legislan, pero también de cada persona. Tenemos la posibilidad de decir NO ante quienes nos dicen ser los amos: “aquí mando yo”, “si no cumples lo que ordeno ya sabes lo que hay”, “yo soy el padre y se hace lo que yo digo”, “me obedeces porque eres mi puta”… Las mujeres que nos cuentan su historia oyeron frases como estas y se dejaron por miedo, por sentirse solas, sin ayuda o por vergüenza.
Ha sido duro para mi escuchar sus testimonios, pero desde el primer instante me di cuenta de que les debía dar voz. Mujeres, niños y niñas se sienten indefensos ante el abuso de poder de padres o compañeros que se sienten con el derecho de ejercer violencia sobre ellos. Es nuestro deber ayudar a las víctimas porque a veces no ven o no pueden ver, no hablan o no pueden hablar. Las fotografías de Annamaria Parejo que acompañan el libro nos ponen ante los ojos esa realidad. Son, junto a las historias que ilustran, una herramienta para trabajar en las aulas o en centros de prevención, en las consultas de psicología o en los hospitales. Esto es lo que quiere ser el libro: material de concienciación y de trabajo. Por esta razón, cada capítulo se acompaña de unas cuestiones para reflexionar y de algún enlace que visitar. Así mismo, al final se adjunta un glosario de términos relacionados con el tema y de teléfonos donde llamar.

El prólogo del libro es de Vicente Garrido, uno de los profesionales en España que más ha trabajado la figura del psicópata integrado.
… ¿no es un deber de las personas situadas a la vanguardia de la filosofía y del arte mantener a la sociedad en un continuo proceso de reflexión sobre los valores, y proponer nuevas vías de análisis y de expresión de los impulsos humanos?
Ésta pregunta de Garrido sobre nuestra responsabilidad desde la filosofía, fue la que acabó de decidirme a escribir el libro encargado por la Concejala de Igualdad y políticas inclusivas del Ayuntamiento de Gandia, Juana Navarro. Tuve que parar y respirar muchas veces durante las entrevistas y la escritura, pero el agradecimiento de las mujeres que colaboraron ha borrado toda aquella angustia. Es importante mirar, pedir ayuda, hablar, comunicar y coger fuerzas para salir. Hay más manos amigas de lo que nos imaginamos desde la cueva sin luz. Hay que salir a la luz para liberarse y hay que enfocar donde está la causa del problema: en el abuso de poder.

Ver reseña de Amparo Zacarés «Sacar a la luz» (Publicado originalmente en Levante)

Ver entrada en el Blog de AMMU  2022/12