L’hivern 2018- 2019 crec que puc molt bé qualificar-lo d’hivern poètic al voltant de l’amistat: Ximo Verdú, Paco Brines, Teresa Pascual i Josep Piera en són els protagonistes.
En desembre es publicà en l’editorial EOLAS el darrer poemari del meu benvolgut Joaquín Verdú de Gregorio, Ximo per als amics, il·lustrat per mi.
Poeta, crític cinematogràfic i assagista. Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Fribourg (Suïssa), Ximo Verdú ha estat Maitre d’enseignement et recherche, llengua i literatura espanyoles en la Universitat de Ginebra d’on és ja professor emèrit. En aquesta ciutat va conèixer a María Zambrano de qui esdevé amic i deixeble, i a José Ángel Valente.
Partir hacia el alba. El meu sentir sobre aquests poemes de l’amic exiliat: Nostàlgia de la naturalesa de la seua infància, el Mediterrani d’Alacant que busca a Itàlia o Grècia. Pur color i imatges. Pura senzillesa, la del cor de l’adolescent perdut. El contrapunt el posen les gents, la violència, el dolor, la incomprensió, les regles, les cadenes… I el gris i la monotonia del país del desterrament, i d’acolliment.
Per a la portada i contraportada vaig triar el blau, l’or i el blanc. Per a l’interior, ja que les imatges havien de ser en blanc i negre, vaig decidir treballar amb tinta xinesa sobre paper Xuang. Una sèrie dedicada i inspirada pels poemes de Partir hacia el alba.
El 4 de gener es firmava l’acta de constitució de la Fundació Francisco Brines en Oliva, davant del notari Vicent Simó Sevilla. Un moment emocionant per a Paco Brines que per fi veu donat el primer pas per fer realitat un somni que fa anys que portava al cap. El procés burocràtic encara continua la seua marxa, però ja hem començat a reunir-nos el Patronat per constituir-nos i anar treballant. Per voluntat de Brines i ratificat pel Patronat, Àngels Gregori Parra és la directora i jo mateix la secretaria de la Fundació. Per descomptat, Brines és el President. L’Elca esdevindrà seu de la Fundació.
Amb Teresa Pascual he tingut el goig de començar un programa radiofònic en Ràdio Gandia Cadena Ser, que hem titulat Matèria Sensible (sí com la meua secció en Soca i Arrel , aquella revista impulsada per Paski en Ador), en col·laboració amb Teresa i ben acompanyades per Daniel Ardid. Qui començà el comboi? Maria Josep Escrivà. Cliqueu ací per escoltar-nos.
El 21 de novembre s’atorgava el Premi de poesia Ausiàs March de Gandia, sent guanyador el poemari Vertical. Un llibre que em va fer reflexionar i emocionar des de la primera lectura ràpida un matí de dilluns.
No sé com vaig comunicar a Teresa dita emoció, que em demanà de presentar el llibre en la Casa de Cultura Gandia el primer de març. Ens acompanyaren les sentides cançons d’Òscar Briz. La meua presentació de Vertical l’he titulada Tirant del fil de la memòria, però la meua lectura no us estalvia la vostra…
I arribem a les acaballes de l’hivern, inaugurant el 9 de març en l’ermita de la Mare de Déu de la Consolació de Llutxent, l’exposició Alfons Roig i la Generació del 27. Una exposició produïda pel MuVIM comissariada per mi mateixa i que es queda de forma permanent al lloc que li pertoca, després de passar per València i Gandia. Això sí, adaptada a l’espai.
Ens acompanyaren en l’ocasió, a més de l’ermità hereu Eusebi Moreno, les autoritats de l’Ajuntament de Llutxent i molts amics i de l’Alfons, els poetes Teresa Pascual i Josep Piera. Teresa ens parlà de la relació epistolar entre l’Alfons Roig i Maria Zambrano. Josep ens recità als poetes amics de l’Alfons: Emilio Prados, José Bergamín, Vicente Aleixandre i Juan Gil-Albert.
El 14 de març, pocs dies després em tocà a mi , amb molt de plaer, llegir un dels primers poemes de Josep Piera, aleshores encara poeta en castellà, en el merescut homenatge que s’organitzà des de Saforíssims per presentar la seua Poesia Completa editada per l’Institut Alfons el Magnànim.
Civilitzat és un poble agraït als seus poetes, honorant als clàssics i celebrant als contemporanis.