Narval Collections
Vaig arribar tard per conéixer personalment a Maruja Mallo. L’any 1989 María Zambrano em demanà que jo anara a veure-la. Sabia que la seua gran amiga de joventut estava reclosa a una residència geriàtrica immobilitzada per una caiguda i sentia la necessitat d’enviar-li un missatge de cohort.
Quan el 1989 es desfà públicament, per segona vegada, l’associació espanyola de dones universitàries, José Luis Sampedro diu de convertir-la en una societat secreta perquè «el seu esperit continua viu». Rosa Montero va escriure en aquell moment que «La AEMU era massa autèntica per a aquesta societat de simulacres».
Si la «Santa» Inquisició no haguera prohibit els llibres de Maria de Zayas així com els va fer cremar tots a la foguera, ara pot ser ens sonaria el seu nom al costat de Lope de Vega, Calderón de la Barca (gran admirador d’ella) o Quevedo com una de les escriptores del Segle d’Or. De fet al seu temps era molt llegida i, a través de les protagonistes de les seues nove·les i de la seua pròpia vida, va alçar la bandera de la igualtat de la dona: «Perquè les ànimes no són homes ni dones. Quina raó hi ha perquè ells siguen savis i nosaltres no puguem ser-ho?»
A partir del 14 d’abril de 1931 moltes coses van canviar positivament a aquest país, malgrat que sols uns pocs anys després es tornara enrere. Una d’eixes millores va ser que persones provinents de la ILE (Institució Lliure d’Ensenyança) varen arribar a llocs decisius al món de la cultura i l’educació. A Maria Moliner (Paniza, Saragossa, 30 de març de 1900 – Madrid, 21 de gener de 1981), la proclamació de la II República la va pillar de bibliotecària a València i s’integrà al Patronat de les Missions Pedagògiques com a responsable a escala nacional de la xarxa de biblioteques junt amb Juan Vicens.
Verona a Itàlia, regió del Vèneto, és una ciutat amb molt d’encant, perfecta per deixar-se anar pels seus carrers antics i somiar. Està inscrita en la World Heritage List de la UNESCO. Entre altres monuments, té l’amfiteatre més gran després del Coliseu de Roma, l’anomenada Arena de Verona, però sens dubte és mundialment coneguda per ser l’escenari de la famosa obra de teatre de Shakespeare “Romeu i Julieta”.
Simone Weil (París, 3 de febrer del 1909 – Ashford (Anglaterra), 24 d’agost del 1943), es va comprometre, més enllà de les pròpies condicions físiques, en defendre els desfavorits. Era mestra, però volia atacar a la injustícia allí on es trobara. Per això per un temps es va fer treballadora de la Renault, volia conéixer de prop la realitat de les fàbriques i va denunciar la situació dels treballadors.
A vegades els llibres de text tenen errades o guarden silencis molt eloqüents. Un d’aquests casos és l’autoria del retrat de Felip II que acompanya aquest article (*). Aquest es obra de la gran pintora Sofonisba Aguissola, però durant molts anys es va dir que era d’Alonso Sànchez Coello.
Aquest sis de febrer es compliran vint-i-cinc anys de la mort de Maria Zambrano. Vaig tenir la sort de treballar per a ella quan vivia a Madrid, de tornada ja del seu exili i reivindicada plenament com una de les pensadores i escriptores més originals del segle XX.
Ahir vàrem tenir la primera trobada del Té Literari d’Ador d’enguany i començàvem amb llibre nou: «La mare», de Maksim GORKI ( Nijni Nóvgorod, Federació Russa, 1868 – Moscou, 1936), publicat a 1906, escrit a l’illa de Capri després d’un viatge pels Estats Units.