Mi viaje al Jura de María Zambrano
Mi viaje al Jura de María Zambrano: un acercamiento poético y una carta a la filósofa repleta de memoria y afecto.
Generación del 27
ALFONS ROIG I MARIA ZAMBRANO, ROMA 1955. (V)
Roma, 3 d’agost de 1955, Maria Zambrano li escriu a José Luis Cano: Mi buen amigo José Luis Cano: Gracias por haberme enviado la visita del Padre Alfons Roig. Cuando salió ayer de mi casa yo me quedé y [olía] la habitación con el aire de que había estado aquí un Santo. Renuncio a decirle cómo se me revolvieron las entrañas ¡Ay España nuestra! Que Dios se lo pague. Dígaselo Ud a él, pues yo no se lo dije. Soy tímida y torpe…
ALFONS ROIG I EMILIO PRADOS, EL CAÇADOR DE NÚVOLS (IV)
El passat juliol, a la Universitat d’Estiu de Gandia, Joan B. Llinares va pronunciar la que seria la seua darrera llisó magistral, on ens va parlar de Jorge Semprún com a filòsof. Un dels grans misteris que han ocupat als filòsofs ha estat la mort, preparar-se per a ella ha estat considerat com un dels exercicis vitals més decisius. Semprún pensava que la felicitat és arribar a la mort amb la convicció que s’ha fet el que calia fer. En este cas Emilio Prados va morir ben infeliç.
ALFONS ROIG I VICENTE ALEIXANDRE (III)
Escriu Vicent Andrés Estellés, en desembre de l’any 1984 per a El País: “Aún recuerdo la impresión primera, material, táctil, de aquel ejemplar de Sombra del paraíso […] fue un libro, publicado en plena posguerra, que me inundó, que me anegó, que me dejó ahíto de luz, de claridad. Es un libro que me ha acompañado durante todo este tiempo: el libro donde hay más belleza reunida de cuantos recuerdo; un libro deslumbrador, oleadas de belleza que determinan por caminos todavía no aclarados algún gesto, alguna influencia no declarada en mis versos.” L’autor d’este llibre tan admirat per Estellés és Vicente Aleixandre, que havia faltat en eixos dies.
ALFONS ROIG I JUAN GIL-ALBERT (II)
Juan Gil-Albert és un clàssic intemporal. L’afirmació no és meua, és d’un clàssic viu de la poesia, Francisco Brines. Intemporal perquè el seu llenguatge poètic s’entén hui i es podria entendre en el segle XVI; el seu tema igualment: el pas inexorable del temps. Eixa mateixa tensió que tots en principi sentim, a ell el portà a deixar-ne constància admirablement tant en poesia com en prosa.
ALFONS ROIG I LA GENERACIÓ DEL 27 (I)
Hi ha persones que són, o haurien de ser, un referent en la nostra vida, no per imitar-los, cada persona viu en una situació única, però sí per veure si el que van pensar i fer té sentit per a millorar la nostra situació. Alfons Roig és una d’eixes persones.
ALFONS ROIG I LA GENERACIÓ EN L’EXILI
El pare Alfons Roig (Bétera, 4 de juliol de 1903–Gandia, 11 de maig de 1987) és ben conegut a València sobretot per la seua tasca d’introducció de l’art contemporani i de renovació de l’art religiós, però hi ha una faceta menys coneguda i que em trobe en el deute de donar a conéixer.
MARUJA MALLO: LA GEOMETRÍA OCULTA DE LA VIDA
Vaig arribar tard per conéixer personalment a Maruja Mallo. L’any 1989 María Zambrano em demanà que jo anara a veure-la. Sabia que la seua gran amiga de joventut estava reclosa a una residència geriàtrica immobilitzada per una caiguda i sentia la necessitat d’enviar-li un missatge de cohort.
UNA «SIN SOMBRERO»
Aquest sis de febrer es compliran vint-i-cinc anys de la mort de Maria Zambrano. Vaig tenir la sort de treballar per a ella quan vivia a Madrid, de tornada ja del seu exili i reivindicada plenament com una de les pensadores i escriptores més originals del segle XX.