El passat cinc de març vaig donar una conferència a la Casa de les Dones de Torrent titulada «María Zambrano: Gloria y fracaso», centrada en dos dels seus escrits, un de joventut «Por què se escribe» i l’altre de maduresa «A modo de autobiografía».
Vaig triar eixos dos textos perquè són un exercici d’honestedat, com es diu ara: escrits en primera persona, des de la mateixa experiència. Realment, així devia ser tot el que eix de les nostres mans, una prova d’autenticitat. Sols podem parlar en propietat d’allò que a passat pel nostre cos, ja siga a través del gaudi, del patiment, de la reflexió sincera o de la lectura i la mirada interioritzades. Hildegarda de Bingen ja ens descrivia eixe procés del saber: comença per una percepció interior, continuem comprenent el fet percebut i per fi ho fixem per poder-ho repetir i usar quan ho necessitem, i això vol dir que ho hem aprés.
Aquesta entrada la titule «per què creem», per anar més enllà de l’escriptura i perquè crec que les paraules de María Zambrano respecte a l’escriptura es poden aplicar també a la pintura, l’escultura, el disseny de videojocs, la fotografia… canviant la paraula «escriure», per «crear», així quedarien les paraules que obrin l’article de Zambrano: «Crear es defender la soledad en que se está; es una acción que solo brota desde un aislamiento efectivo, pero desde un aislamiento comunicable». En la possibilitat de comunicar està la glòria, el fracàs estava en el silenci que precedeix a tota creació, eixe silenci que a vegades és paraula furtada i que ens mou a dir, a fer, a crear, a superar-nos.
Com a exemple us fique algunes de les obres que han sorgit de la meua soledat i que he anat fent comunicable per les xarxes. Soledat creativa, però amb un meravellós grup de companyia i suport: els meus pares, les meues filles, germanes, amigues i amics. Especialment per a aquest reprendre les eines de treball, he d’agrair a Manola Roig i el grup d’artistes comboiats en treballar usant materials a l’abast de tot-hom com és el paper, artistsonpaper.
De res val l’exemple si no es fiqueu també a pensar i usar les vostres mans per a fer allò que més ús abellisca, si no heu pintat mai, proveu, com deia la meua iaia, «si no t’agrada ho llances», el plaer està també en el teu procés interior d’aprenentatge.
