HEROÏNES

Ahir vàrem tenir la primera trobada del Té Literari d’Ador d’enguany i començàvem amb llibre nou: «La mare», de Maksim GORKI ( Nijni Nóvgorod, Federació Russa, 1868 – Moscou, 1936), publicat a 1906, escrit a l’illa de Capri després d’un viatge pels Estats Units. Amb aquesta novel·la, va donar a conèixer al món la situació dramàtica de la Rússia tsarista i el sorgiment del moviment revolucionari, tot basant-se en fets reals.

Quan fa unes setmanes buscava aquest llibre a la xarxa, vaig descobrir amb sorpresa altres llibres amb el mateix títol. El primer d’ells: «La mare» de Grazia DELEDDA (Nuoro, Sardenya, 1871, Roma 1936). Deledda va estar guardonada amb el Premi Nobel de Literatura el 1926 i aquesta novel·la seua, publicada al 1920, va crear polèmica a Itàlia on va rebre alguns insults des dels púlpits. El 1923 va ser traduïda al anglès amb una nota que diu “The book is written without offence to any creed or opinions” (aquest llibre està escrit sense intenció d’ofendre cap opinió o creença), i amb un prefaci de David Herbert LAWRENCE, el que després va escriure “L’amant de Lady Chatterley”.

El segon llibre que em va aparèixer va ser «La mare» de Pearl S. BUCK (Hillsboro, Virgínia, EUA, 1892 – Danby, Vermont, EUA, 1973). Una novel·la publicada el 1934, ambientada a la Xina rural i realment colpidora (em va recordar per la seua duresa a «La Balada del Narayama» que vàrem veure al Cine Fòrum). També aquesta escriptora va ser guardonada amb el Premi Nobel de Literatura, l’any 1938. A la seua vida va treballar per millorar la vida de xiquetes i xiquets orfes a Àsia, ajudant-los a accedir a l’educació, i en molts casos a una família. Algunes institucions que ella va fundar encara continuen treballant per la mateixa causa.

És curiosa l’existència de tres novel·les amb el mateix títol i les tres de la primera meitat del segle XX, abans de la II Guerra Mundial. Cadascuna amb el seu estil, totes tres destaquen el sacrifici d’una mare per tirar endavant als fills en condicions molt difícils. La de Gorki i la de Buck situen els fets abans de les revolucions Soviètica i Xinesa i en les dues hi ha algun personatge que expressa que amb la revolució ja no hi haurà més ni pares ni mares, ni filles ni fills, ni cap lligam familiar. A la història de Gorki la mare accepta aquest fet amb resignació i tristesa, a la de Buck la mare simplement no ho entén, és massa absurd.

Front a tanta renuncia “per la causa”, sorprenen els pensaments clars de la analfabeta Maria Maddalena, la mare en la novel·la de Grazia Deledda. Davant la qüestió de si Déu no vol que es retors es cases ella contesta directa: “Dio? È il papa che non vuole” (Deu? Es el papa el que no vol). Si les lleis les fan els homes, els homes les poden canviar. L’estima està per damunt de les convencions i dels rols establerts.