Aquest juliol he tingut el plaer de participar en Els Juliols de la Universitat de Barcelona, en concret en la Universitat d’estiu de Dones al Citilab de Cornellà.
La meua conferència entrava dins del curs dedicat a «Sàvies: l’herència de les dones al coneixement» i vaig fer un recorregut pels espais que les dones han fet emprat per a transmetre la seua saviesa, donat que l’espai públic els ha estat vetat durant molts segles. Jardins, cuines, claustres, salons, cambres… Des del segle XI amb els beguinatges i els convents, fins als salons de la Il·lustració, amb cura especial pel segle XV a la Corona d’Aragó.
M’he volgut centrar especialment en els espais de transmissió per remarcar la privacitat i la dificultosa visualització pública del pensament de les dones al llarg de molts segles. Les dones han estat integrades de forma subordinada dins el sistema de parentiu i circumscrites a l’espai definit com a privat, en el qual estaven recloses. Malgrat això tenim per sort algunes veus de dona que botaren els murs dels espais tancats.
Heloïsa d’Argenteuil, Hadewijch d’Anvers, Margarida Porete, Constança de Rabanstens, Joana d’Arc, Christine de Pizan, Sor Isabel de Villena, Beatriz Galindo La Latina, Lucrecia Marinelli, Maria de Zayas, Gabriele Suchon, Anne Thérèse de Lambert… on feren sentir la seua veu?
Aquest és el segon any que em conviden a participar en els cursos de la Universitat d’estiu de Dones, podeu veure en la secció ESCRITOS, el resum de la meua intervenció de juliol de 2016, dedicat a Les dones del 27: «Antes y después del naufragio».
En la foto amb Maria Àngels Cabré, Observatori Cultural de Gènere, i Maria Elizalde, organitzadora d’aquest cicle.