… cal remarcar, amb un èmfasi especial, l’aparició de l’assaig de Rosa Mascarell Cartografies (El Bullent, 2025), que fou premi Josep Vicent Marquès, atorgat per l’Ajuntament de València, el 2024. Un llibre farcit de referències cultes, digressiu i verament assagístic, que es mou entre la creació, l’evocació i la reflexió. Rosa Mascarell filosofa, una mica a la manera de les seues mestres més properes, en primer terme Maria Zambrano, i després Simone Weil. Són pàgines de lectura molt intensa, que reivindiquen entre altres coses l’escriptura de les dones fora del cànon. Planteja la necessitat de referents femenins, fent-se càrrec alhora de les circumstàncies històriques, afortunadament canviants, sense maldar per escissions absurdes. Unes pàgines, també, intersticials, en el sentit que deixa caure reflexions sobre la solitud, la creació artística, l’exterioritat de la natura en la tradició filosòfica occidental, l’exili i, sobretot, sobre la condició de la dona al llarg del temps, relegada, desposseïda, però resistent i ment pensant malgrat tot. Per això hi reapareixen ací i allà les “veus de dona”. Crec que aquest llibre de Rosa Mascarell Dauder marcarà una fia en l’assagisme filosòfic a casa nostra.
Gustau Muñoz, ElDiario.es 01-05-2025
«Cartografies», és un assaig filosòfic que utilitza el pensament de filòsofs de referència –aquells que conformen el corpus dels clàssics–, per a bastir una reflexió l’objectiu de la qual és aprendre a viure amb plenitud. Rosa Mascarell ha viscut un periple vital intens, vivències molt negatives i altres enormement positives i posa a disposició dels lectors les idees que l’han ajudat a ella a assolir l’equilibri interior. Per a fer-ho se serveix d’una combinació impura d’estils i gèneres dits menors, com ara l’epístola, el dietari o la confessió i els mescla en una simfonia caòtica alhora que orientada. Les seues lectures ens permeten anar fullejant el món al complet de la mateixa manera que recorreríem els llibres i cadascun d’aquests podria esdevenir un mapa de ruta per a construir la nostra cartografia personal.
Del Pròleg de Rosa Rius Gatell per a Cartografies:
Lectora, lector, aquest és un llibre arriscat escrit per un jo en moviment, un jo que mostra delicadament les pròpies ferides. I ho fa a la manera de l’art del kintsugi, reparant les fractures amb or per fer-hi èmfasi en lloc d’ocultar-les, i com a possibilitat preciosa d’estimar cada cicatriu.
[…]
Una miríada de veus ha acompanyat Rosa Mascarell durant el seu trajecte, que ha compaginat amb el “viatge més difícil”, “la travessia cap a dins”. Zambrano, gran protagonista sens dubte, i Nietzsche, en qui l’autora s’ha “recolzat moltes vegades al llarg d’esta espècie de dietari”. En el text en trobareu moltes d’altres, que parlen de filosofia, de drets, d’història, art, literatura, mística, felicitat, feminisme, política, utopies…, en ocasions servint-se de gèneres literaris dits “menors”. Mascarell ha pensat amb elles i, en determinats casos, en contra d’elles; algunes ja les duia a la motxilla abans d’iniciar el camí, d’altres les ha descobertes o revisitades a les biblioteques amigues que han anat acollint-la. D’aquestes veus n’ha fet pensament i a partir d’elles ha pres decisions i s’ha anat configurant aquell “ja no” mencionat més amunt, que alhora podria configurar aquell jo que refusa respondre com s’espera que ho faci i, molt important, que anima a seguir-ne l’estela. Tot jugant amb les lletres, Rosa Mascarell conclou que no vol ser “ingènua, sinó genuïna”, i val a dir que amb el llibre que teniu a les mans ho aconsegueix. Benvinguda aquesta cartografia “absolutament oberta al fracàs” i benaurats siguin els “xicotets petits gaudis” que impulsa a descobrir.