Llir entre Cards i Plena de Seny, la dona del segle XVés la desconeguda que volem descobrir amb aquestprojecte multidisciplinar.
Rafa Gomar – escrits
Rosa Mascarell Dauder – pintures
Xavier Mollà – fotografies per a l’edició impresa
Amparo Zacarés i Rosa Rius – suport en teoria de l’art i filosofia i més
28 d’octubre: Primera mostra de Les dones d’Ausiàs March
Exposició de pintures de Rosa Mascarell Dauder amb poemes de Rafa Gomar.
Casa de Cultura Marqués González de Quirós
Gandia
En Gandia contarem a les magnífiques actuacions de la Coral Veles e Vents i amb la gestió de les visites guiades per part d’ Ideari Coop. Després Les dones d’Ausiàs March viatjaren a Beniarjó i a Pedreguer. Allí recordarem especialment a Joana Escorna, senyora de Pedreguer.
Cloenda de la exposició al Monestir de Cotalba presentant la descoberta de
Les dones d’Ausiàs March
Dinar amb els participants de la trobada de mestres de valencià, la familia Trenor i Josep Piera legint versos d’Ausiàs March.
En aquest enllàç: «L’exposició ‘Les dones d’Ausiàs March’ obri les activitats del Premi Senyoriu d’Ausiàs March», 37 edició, Beniarjó, via TV-Cormarcal
Catàleg de l’exposició. Complet en format PDF
Maquetació i fotografia de Xavier Mollà i Revert
Al llarg de quatre anys hem treballat per repensar de forma creativa el món de les dones d’Ausiàs March i portar-lo al nostre temps. Aquest projecte es presentarà el 28 d’octubre a la Casa de Cultura Marqués González de Quirós de l’Ajuntament de Gandia en forma d’exposició, que romandrà oberta fins als darrers dies de novembre com a part del programa de la Setmana Literària organitzada per l’IMAB (Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques) de Gandia, en el context de la qual s’organitzaran altres actes al voltant del tema Les dones d’Ausiàs March, com ara taules redones, dins del marc de Gandia com a Ciutat Literària.
Durant aquests anys hem conversat i, atesa la distància Madrid- València, ens hem cartejat per anar creant amb un ritme harmoniós poemes i obres pictòriques. El resultat és una col·lecció de 50 pintures de Rosa Mascarell Dauder de diferents mesures i un poemari i tres relats de Rafa Gomar.
Totes les històries tenen un punt de començament. El nostre és el Reial Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, un lloc on la història i la terra s’uneixen formant una entitat única. El Monestir és una icona de la comarca de La Safor que ha influït i influeix en el seu entorn. En els orígens del Monestir està la família d’Ausiàs March. El seu pare va tenir l’encàrrec de construir l’edifici per ordre del duc reial de Gandia, Alfons el Vell. Ausiàs va viure part de la seua infància amb els monjos i va tenir tant afecte pel lloc que va voler enterrar allí als seus dos éssers més volguts, les seues dones Isabel i Joana.
Unes lletres al claustre em varen cridar l’atenció i vaig preguntar al nostre guia.
Són uns versos dels Canticum Canticorum : “Quae est ista quae ascendit/ de deserto, deliclis affluens”. No estarien dedicats a aqueixa ànima pura com un llir que puja als cels tal com Maria? A la joveneta Isabel Martorell? A la segona dona d’Ausiàs March, Joana, soterrada també allí mateix? Però què sabem d’aqueixes dones? Què sabem de les dones en aqueix temps i en aquest lloc?
El silenci que envolta les dones del quatre-cents, fins i tot les més afavorides per la fortuna, em va portar a decidir-me a dedicar-los un homenatge artístic que les traguera a la llum i ens fera pensar en elles i els lligams que avui podem tenir amb les dones del segle XV valencià.
Vaig parlar de la idea amb Rafa Gomar i a poc a poc va anar perfilant-se el projecte de re-crear i re-pensar a Ausiàs March des de la relació amb les seues dones.
Al llarg de quatre anys hem anat escrivint ell, pintant jo i contant-li per carta les obres que anaven sorgint. Una col·laboració que ha fet possible la creació per part de tots dos d’una obra original inspirada per Joana, Isabel i Ausiàs. Per la banda de Rafa Gomar han sorgit poemes, relats, cartes figurades, planys i memòries. Per la meua banda he treballat amb quatre temes que simbolitzen el món de la dona a l’època d’Ausiàs: el laberint, el jardí, l’illa i el fil.
Tots quatre junts descriuen el món de la dona en aquell temps: el contacte amb la matèria, la terra i l’aigua, la distància, la solitud, el silenci i la bellesa. No és un món idíl·lic, la dona més aviat s’adaptava a la circumstància que li havia tocat, sobrevivint de la millor manera possible. Una vegada enllestit, vaig presentar el projecte al departament de Cultura de Gandia, al responsable d’exposicions qui va veure l’oportunitat de connectar-lo amb la Setmana Literària organitzada per l’IMAB.
L’exposició de les pintures s’inaugurarà el 28 d’octubre i finalitzarà el 27 de novembre, i formarà part de la programació de la Setmana Literària de Gandia que s’organitza al voltant del lliurament dels Premis Literaris Ausiàs March i Joanot Martorell. En el marc d’aquesta Setmana, està prevista l’organització de la II Trobada de Professors de Valencià, en la qual es realitzarà una taula redona sobre el tema Les dones d’Ausiàs March –amb la participació de la Universitat de Barcelona, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat de València–, on es confeccionaran materials didàctics basats en el mateix tema. També es preveu –amb la col·laboració de la família Trenor–, una visita d’interés al Reial Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, lloc emblemàtic on tot començà i on van ser soterrades les dones d’Ausiàs March.
Internacionalment, aquest projecte ha estat guardonat a Bolonia, Itàlia, a la Mostra Internacional Trevisan Little Treasures. L’obra “Recer de versos i silencis” va rebre un premi en el 2014 entre més de 70 participants d’arreu del món, estant l’obra com a cartell de la Mostra en el 2015, i com a portada i contraportada del catàleg.
Aquesta obra és una sèrie d’11 pintures realitzades amb or i tremp a l’ou sobre taula, 11 pintures, una per cada any que estigueren junts Joana Escorna i Ausiàs March.
Com avanç dels escrits de Rafa Gomar per a aquest projecte, podeu escoltar l’audio de un dels contes presentat al XVI Homenatge a la Paraula i llegit per Silvia Caballeria @sicafe: audio
Ens emociona a tots els participants la difusió que aquest projecte pot donar a la nostra llengua, la nostra literatura, el nostre patrimoni i el nostre art. Ens agradaria compartir aquesta emoció amb altres institucions i persones que s’estimen la cultura i que creguen que paga la pena treballar per ella.
©Rosa Mascarell Dauder, 2016