ALFONS ROIG I VICENTE ALEIXANDRE (III)

22 marzo, 2018

Escriu Vicent Andrés Estellés, en desembre de l’any 1984 per a El País: “Aún recuerdo la impresión primera, material, táctil, de aquel ejemplar de Sombra del paraíso […] fue un libro, publicado en plena posguerra, que me inundó, que me anegó, que me dejó ahíto de luz, de claridad. Es un libro que me ha acompañado durante todo este tiempo: el libro donde hay más belleza reunida de cuantos recuerdo; un libro deslumbrador, oleadas de belleza que determinan por caminos todavía no aclarados algún gesto, alguna influencia no declarada en mis versos.” L’autor d’este llibre tan admirat per Estellés és Vicente Aleixandre, que havia faltat en eixos dies.

ALFONS ROIG I JUAN GIL-ALBERT (II)

21 marzo, 2018

Juan Gil-Albert és un clàssic intemporal. L’afirmació no és meua, és d’un clàssic viu de la poesia, Francisco Brines. Intemporal perquè el seu llenguatge poètic s’entén hui i es podria entendre en el segle XVI; el seu tema igualment: el pas inexorable del temps. Eixa mateixa tensió que tots en principi sentim, a ell el portà a deixar-ne constància admirablement tant en poesia com en prosa.

ALFONS ROIG I LA GENERACIÓ EN L’EXILI

18 marzo, 2018

El pare Alfons Roig (Bétera, 4 de juliol de 1903–Gandia, 11 de maig de 1987) és ben conegut a València sobretot per la seua tasca d’introducció de l’art contemporani i de renovació de l’art religiós, però hi ha una faceta menys coneguda i que em trobe en el deute de donar a conéixer.

MEMORIA DE LA MELANCOLÍA

17 marzo, 2018

Aitana Alberti va venir des de L’Havana el mes de novembre passat per reivindicar la figura literària de sa mare, Maria Teresa León Goyri (Logronyo 1903- Madrid 1988). No sols caldria reivindicar la seua figura com a escriptora, també com a activista política per la democràcia, defensora dels drets de la dona o com a preservadora del patrimoni artístic.

TODO ARTE ES POESÍA

14 marzo, 2018

Desde mi posición como documentalista de María Zambrano en sus últimos años de vida en Madrid, aporto a la investigación sobre su pensamiento, no solo el conocimiento de sus escritos, sino también su palabra viva surgida en nuestras conversaciones durante años día tras día en su biblioteca.

RARA AVIS

13 marzo, 2018

Entrar al Paradís sense haver de morir, així em trobe en aquest temps que tan difícil em semblava quan el veia de lluny. No em volia casar així que em digueren orgullosa. Sort que els temps estan canviant i els pares consentiren casar abans a les meues germanes i van respectar el meu desig: “Ja trobaràs l’home que et faça reina” deia amb una rialleta mon pare. I com a reina em sento ara amb aquest llibre de Christine de Pizan a les mans en la claror fresca de la casa de la que soc senyora.

SOCIETAT SECRETA?

09 marzo, 2018

Quan el 1989 es desfà públicament, per segona vegada, l’associació espanyola de dones universitàries, José Luis Sampedro diu de convertir-la en una societat secreta perquè «el seu esperit continua viu». Rosa Montero va escriure en aquell moment que «La AEMU era massa autèntica per a aquesta societat de simulacres».

TÉ SEXE L’ANIMA?

05 marzo, 2018

Si la «Santa» Inquisició no haguera prohibit els llibres de Maria de Zayas així com els va fer cremar tots a la foguera, ara pot ser ens sonaria el seu nom al costat de Lope de Vega, Calderón de la Barca (gran admirador d’ella) o Quevedo com una de les escriptores del Segle d’Or. De fet al seu temps era molt llegida i, a través de les protagonistes de les seues nove·les i de la seua pròpia vida, va alçar la bandera de la igualtat de la dona: «Perquè les ànimes no són homes ni dones. Quina raó hi ha perquè ells siguen savis i nosaltres no puguem ser-ho?»

Si continuas utilizando este sitio aceptas el uso de cookies. más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar